28 d’octubre de 2012

La veritat sobre l'Assemblea

Miquel Torres ja té una excusa per tapar la mala gestió: la no aprovació del crèdit. La Junta Directiva s'escuda en la decisió de l'Assemblea i responsabilitza als socis compromissaris i treballadors del futur incert del Club. Cal recordar que aquesta Assemblea havia de ser un simple tràmit per acabar d'aprovar el crèdit de 3,5 milions, ja que en l'anterior es va passar per alt el fet de que s'havien d'hipotecar les naus i el pàrquing. 

Durant l'Assemblea es va evitar en tot moment fer autocrítica i amb la opacitat que caracteritza aquesta Junta, es van negar a donar explicacions sobre la situació econòmica real i sobre què passa si no s'aprova el crèdit. Enlloc d'això es va fer un xantatge als socis compromissaris afirmant que si no s'aprovava el crèdit, no es podrien pagar els diners de les nòmines, quan en cap moment aquesta qüestió no s'havia plantejat en cap ordre del dia de les dues assemblees.

I aquí ve la gran mentida de Miquel Torres i la seva Junta Directiva. El crèdit de 3,5 M d'euros és (era) única i exclusivament per continuar les obres de Can Llong. És a dir que d'aquests diners, no es podria destinar res a pagar les nòmines. El Banc, que ja és coneixedor de la gestió que ha fet la Junta fins ara, ha imposat unes duríssimes condicions, entre les que destaca la contractació d'un Project Monitor independent que certifiqui l'avançament de les obres i el pagament a proveïdors.

És a dir, que no solament aquests diners no podrien ser utilitzats per pagar les nòmines, sinó que en el cas de que s'hagués aprovat el crèdit, hi hauria menys diners per pagar les nòmines, degut als alts interessos que demana el banc. Però no s'acaba aquí la cosa, i és que a les mateixes condicions del crèdit, es demanava un nou pla de viabilitat amb una reducció de la despesa, que inclou unes importants retallades salarials. És a dir que aquest préstec que segons Miquel Torres, era per pagar als treballadors, no solament no es podria utilitzar en cap cas per pagar les nòmines, sinó que a més suposarien una reducció de les mateixes.


Així doncs, queda totalment desmuntada la versió oficial de la Junta Directiva. No cal ser un ser un geni economista per entendre que si l'entitat té problemes de liquiditat, l'última cosa que s'ha de fer és endeutar-se per iniciar una nova obra.

Felicitem als socis compromissaris per haver posat seny en aquesta qüestió. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...