5 de setembre de 2011

Carta de Comiat de Marta Ruiz

10-08-2011

Companys/es, amics/gues i tota la resta, a tots/es vull dirigir la meva carta de comiat.

Com molts sabeu, a partir del dia 11 d’agost, els companys/es David Boleda, Gustavo Goldberg, Roser Sallés, Eva Franch i jo mateixa deixem de formar part de la “plantilla” del Club Natació Sabadell, tal com li va passar amb anterioritat al nostre company Pere Carrasco i Georgina Vich (tot i que era autònoma, li van demanar que deixes de prestar els seus serveis al club després de 3 anys fent-ho) a inici del mes de juliol.

Vull agrair des d’aquí als membres de Comité d’empresa d’UGT el suport donat en aquests dies, tot i que algun d’ells es trobaven de vacances. Us heu de sentir orgullosos de tenir gent així a dins del Comité d’Empresa. Lamento, però, que per la carta feta per part d’un membre de Comité d’Empresa donant  suport als afectats pel acomiadaments i posant en coneixement d’aquest fet al Sindicat i aquests als medis de comunicació, l’empresa hagi pres la represàlia d’acomiadar també al seu germà Manuel Ortiz, que seria la víctima número 8 de la Junta actual.

Molts sabeu que he treballat dur i que moltes vegades he anteposat al Club a la meva vida personal, els que em coneixeu sabeu que amb això he estat una mica com el meu pare, però el que es real, es que si no estimes al Club, el Club no pot funcionar.

Marxo amb molta pena, però feliç i molt orgullosa d’haver treballat amb molts de vosaltres. Des de la meva responsabilitat com a cap del personal d’atenció al soci, sempre he tractat a la meva gent amb respecte. He intentat que fóssiu feliços, que us valoréssiu com a persones i us he volgut fer sentir especials. Sé que amb molts ho he aconseguit i es per això que vull dir-vos que el meu cor te un lloc per vosaltres. Gràcies he aprés molt al vostre costat. Si no us tenen amb consideració, no patiu, ja una dita que diu “no esta hecha la miel para la boca de asno”.

Per la resta de la organització, consell d’honor, defensor del soci, manteniment, neteja, aquàtiques, oficines, seccions de sec i de moll, restauració, gimnàs… el munt de persones que formeu part d’aquest club, gràcies a tots vosaltres, esteu al meu cor també.

No seria just, pels companys/es i amics/gues que deixo dins del club, marxar sense dir-vos que sigueu totalment conscients del perquè ens han fet fora. Tot i que vulguin amagar l’acomiadament a motius econòmics, no ha estat un altre que motius del tot personals. Aquests dies he pogut parlar amb membres de la Junta Directiva actual i tots han coincidit en assenyalar a Miquel Torres, Mingo Vidal i Pere Nicolàs com a braç executor d’aquets acomiadaments. Tot i així, considero que la resta de la Junta no queda exempt de culpa.

També tinc paraules pel president, com he dit abans, el Club es dirigeix des del cor i el seu cor està ple d’odi. Passi pàgina, perquè em sembla que ja l’ha passat tothom menys vostè.

Les penúltimes paraules són pels amics/gues que deixo dins i les que surten amb mi el dia 11, vosaltres ja sabeu qui sou, us estimo moltíssim, sou fantàstics i formeu gran part de mi.

Les últimes paraules de comiat són per la persona que crec que més ha estimat i estima aquest club, la persona que més hores ha passat a dins d’aquesta casa, la persona que m’ha fet veure que el club es molt més que 4 parets, la persona que em fa sentir molt orgullosa i que fa que vagi sempre amb el cap ben alt, aquest es el meu pare. Gràcies RUIZ, has estat un referent pel Club, per Sabadell i sobretot per la meva vida. Que n’aprenguin!!!!!

Fins aviat!!!!!







10/08/2011

Compañeros/as, amigos/as y el resto, a todos/as quiero dirigir mi mensaje de despedida.

Como muchos ya sabéis, a partir del día 11 de agosto, los compañeros David Boleda, Gustavo Goldberg, Roser Sallés, Eva Franch y yo misma dejamos de formar parte de la plantilla del Club Natació Sabadell, tal y como ya le pasó a nuestro compañero Pere Carrasco y Georgina Vich (trabajaba de autónoma y le pidieron que dejara de prestar sus servicios en el Club después de 3 años haciéndolo) al iniciar el mes de julio.

Quiero agradecer a los miembros de Comité de empresa de UGT el soporte dado durante estos días, aunque había gente que se encontraba de vacaciones. Os tenéis que sentir muy orgullosos de tener gente así dentro del Comité de empresa. Lamento, pero, que debido a una carta hecha por un miembro de comité de empresa, dando apoyo a los afectados por los despidos y poniendo en aviso a los sindicatos y estos, a los medios de comunicación, la empresa tomo la represalia de despedir a su hermano Manuel Ortiz, que seria la víctima numero 8 de la Junta actual.

Muchos sabéis que he trabajado duro y que muchas veces he antepuesto el Club a mi vida personal, los que me conocéis sabéis que he sido un poco como mi padre, pero la realidad, es que si no amas a este Club, el Club no puede funcionar.

Me voy con mucha pena, pero feliz y muy orgullosa de haber trabajado con muchos de vosotros. Desde mi responsabilidad como jefa de personal de atención al socio, siempre he tratado a mi gente con respeto. He intentado que fuerais felices, que os valorarais como personas y he querido que os sintierais especiales. Se que con muchos he logrado este objetivo y es por eso que quiero deciros que mi corazón tiene un sitio para todos vosotros. Gracias, he aprendido mucho a vuestro lado. Si no os tienen en consideración, no sufráis, hay un dicho que dice “no esta hecha la miel para la boca de asno”.

Para el resto de la organización, consejo de honor, defensor del socio, mantenimiento, limpieza, acuáticas, oficinas, secciones de seco y mojado, restauración, gimnasio… todo el montón de persones que formáis parte de este club, gracias a todos vosotros, estáis también en mi corazón.

No seria justo para los compañeros/as y amigos/as que dejo dentro del Club, marchar sin deciros que seáis consientes del porque nos han despedido. Quieren esconder en el despido motivos económicos, pero los motivos reales son del todo personales. Estos días he podido hablar con miembros de la Junta Directiva actual y todos han coincidido en señalar como brazo ejecutor de los despidos a tres persones de la nueva junta. Aunque así sea, no se puede disculpar al resto.

También tengo palabras para el presidente, como ya he dicho, el Club se dirige desde el corazón y su corazón está lleno de odio. Pase página, porque todo el mundo la ha pasado menos usted.

Mis penúltimas palabras son para los amigos/as que dejo dentro y los que salen conmigo el día 11, vosotros ya sabéis quienes sois, os quiero muchísimo, sois fantásticos y formáis gran parte de mí.

Mis últimas palabras de despedida son para la persona que creo que más ha amado y ama a este Club, la persona que más horas ha pasado dentro de esta casa, la persona que me ha hecho ver que el Club son más que 4 paredes, la persona que me hace sentir muy orgullosa y hace que nunca baje la cabeza, éste es mi padre. Gracias RUIZ, has sido un referente para el Club, para Sabadell y sobre todo para mi vida. ¡Que aprendan un poco!

Hasta pronto!!!!

3 comentaris:

  1. Encara me'n recordo quan allà per l'any 90 celebràvem les festes artístiques de l'escola Santa Clara organitzades amb “carinyo” per l'Àngels Acacio i la Rosa Tàpies. Un dels números que no podien faltar era el cant de l'himmne del Club Natació Sabadell dintre del qual es trobava una estrofa intermèdia on la música desapareixia per deixar pas a un solo de veu acapela que començava d'aquesta manera: "desde l'any setze unin les nostres mans sóm una llar fecunda i esportiva". Aquesta veu era la de la Marta Ruiz qui per aquell temps estava profundament enamorada d'una jove promesa futbolística del Barça; Josep Guardiola. En aquell cant, “La Martona” transmetia a més d'una passió contagiosa per l'entitat un sentiment profund, orgullós i sincer d'amor cap als altres.

    Socis i simpatitzants del CNS Unim les nostres mans amb les de la Marta Ruiz'

    ResponElimina
  2. Doncs estic amb el David. La Marta és d'aquelles persones zero conflictives, però que si alguna vegada es troba amb un conflicte la única explicació és que ha estat víctima d'una situació injusta.

    És difícil trobar persones amb aquesta humanitat i sense cap maldat. Sobre tot en l'àmbit laboral. Ho vaig saber des d'aquell dia, fa uns vint-i-cinc anys en que vam estar mitja hora perquè jo entengués a què es referia amb "vamos a buscar boletos". :-)

    A 600 kms, l'Ivan (Txo) incondicionalment amb la Marta.

    ResponElimina
  3. Potser jo no sigui una gran coneixedora del Club natació de Sabadell,el poc que conec és de boca d'alguns ex-alumnes de Santa Clara, entre ells la Marta Ruiz.
    Aquells que parlin de Marta com a persona conflictiva és que no s'han pres la mínima molèstia en conèxer-la,i al meu parer és tot lo contrari, encara que des d'un punt de vista dir les coses a la cara,sense embots, sigui sinònim de conflictivitat i no d'honestitat, honradesa i integritat. Ella és tot això i més, és una de les persones amb més capacitat humana que he conegut mai.I estic amb Ivan que si algun dia s'ha enfrontat amb algú ha estat per una causa injusta.
    I per acabar diré que la Marta "SI ES VOL AL CLUB I EL PORTA AL SEU COR"
    Ànim Marta a lluitar contra aquest acomiadament injust

    Sra.Checa ROSI MONTANO

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...